Pèrdua de facultats físiques i sensorials, malalties cròniques… com ho podem afrontar? La pèrdua de facultats, ja sigui en la pèrdua d’un sentit, ja sigui l’amputació d’alguna part del cos, pèrdua de funcionalitat a causa d’algun accident, una malaltia crònica…, mostra un gran impacte a nivell emocional en qualsevol aspecte. La manera que es tenia de percebre el món, canvia per complert per la persona afectada. Quan una persona conviu amb una discapacitat que abans no tenia, ja sigui física, psíquica o sensorial, les amenaces a l’autoestima es multipliquen. Sovint ens traeixen els missatges interns (no podré, no sóc capaç, jo abans podia fer i ara no…) com de l’entorn (sobreprotecció, llàstima, odi, burles externes, sorpresa davant de la persona…). El camí a seguir moltes vegades passa per recórrer a un professional de referència ( psicologia/psiquiatria o ambdós…). No passa res, tothom pot necessitar ajuda en moments puntuals de la vida. Què podem fer quan sentim que una discapacitat física/sensorial comença a formar part de la nostra vida? En primer lloc, deixar passar el dol, sense afegir més dolor del que ja és. Permetent-se sentir el que calgui i deixant que les emocions vagin i vinguin. Cal “rendir-se” als fets […]

Tenim vaginisme quan notem una contracció persistent i involuntària de la vagina que produeix un espasme i impedeix la penetració sexual. Pot donar-se des d’una clara molèstia per ser penetrada fins a la sensació de bloqueig total de l’entrada de la vagina. Generalment no causa dolor, però dificulta l’entrada del penis/objecte i impedeix el coit. En la majoria de dones que tenen vaginisme la satisfacció sexual es pot donar a partir de carícies o estimulacions que no són intravaginals, és a dir, des del fregament del clítoris, preferentment, però es pot sentir frustració o por per ser penetrades, acabant en un cercle viciós de pensaments catastròfics al voltant de les relacions sexuals… mantenint o augmentant l’ansietat i la insatisfacció personal. Les causes d’aquest fenòmen poden ser: – Orgàniques: inflamacions, tumors, himen rígid… que requereixen tractament mèdic. – No orgàniques: generalment psicològiques: educació sexual rígida o molt moralista que provoca por a la sexualitat i a l’embaràs, un fet traumàtic com una relació violenta, relacions coitals sense preàmbuls o estimulacions inadecuades, desidentificacions amb la pròpia sexualitat… Malahuradament, a vegades no se’n troben les causes de manera clara, ja que els espasmes són involuntàris i a la persona li és molt difícil […]